La gent va acceptar amb esperança totes les molèsties que aquelles obres comportaven, perquè prometien un futur de prosperitat tecnològica: arribava el cable! No se sabia ben bé si era de fibra òptica o una mica més convencional, però la qüestió és que ens asseguraven que, gràcies a ell, aviat tindríem connexions de banda ampla a Internet i tants canals de televisió com volguéssim, apart dunes línies telefòniques eficients. Un món millor, la societat de la informació.
Quan les obres ja eren quasi enllestides, lempresa promotora, Cable i Televisió de Catalunya, o Menta, si ho voleu més senzill, va llançar els seus comercials al carrer. Poc abans de lestiu, van convocar reunions a les escales de veïns, amb una certa urgència, per cert, amb la finalitat dobtenir lautorització de les comunitats per entrar la línia als domicilis. Van ser molts els que van donar el sí il·lusionats. "Quan ens ho posaran?", preguntaven, com per pur tràmit. "Al setembre, com a molt tard", els contestaven.
Va arribar el setembre, va arribar leuro, lhivern avança, i del cable no se nha cantat ni gall ni gallina. La gent es pregunta què ha passat, i els més necessitats duna connexió ràpida a Internet ja shan donat dalta a lADSL. Si hom demana a lempresa, que per cert ja no és Menta, sinó Auna, com està la cosa, la resposta sempre és la mateixa: De moment no està previst posar-lo al seu sector. És un servei que no es ven a qui el demana, sinó a qui lempresa el vol atorgar. És com si anessis a la botiga i te la trobessis tancada sense cap explicació.
A falta de dades, hom es permet interrogar-se un cop més sobre les precipitacions de les noves tecnologies que, pel que sembla, es troben encara en la fase de la concentració i lorganització empresarial més que no pas en la de prestar serveis eficaços.
JAUME FABRE, periodista i escriptor