Archivado en Noticias, Cable

El misteri del cable


Ara fa un any que la ciutat de Girona estava potes enlaire. Als carrers esventrats uns operaris s’afanyaven a estendre un gruixuts cables de color groc que a vegades es resistien a lliscar per les canalitzacions de les rases.





La gent va acceptar amb esperança totes les molèsties que aquelles obres comportaven, perquè prometien un futur de prosperitat tecnològica: arribava el cable! No se sabia ben bé si era de fibra òptica o una mica més convencional, però la qüestió és que ens asseguraven que, gràcies a ell, aviat tindríem connexions de banda ampla a Internet i tants canals de televisió com volguéssim, apart d’unes línies telefòniques eficients. Un món millor, la societat de la informació.

Quan les obres ja eren quasi enllestides, l’empresa promotora, Cable i Televisió de Catalunya, o Menta, si ho voleu més senzill, va llançar els seus comercials al carrer. Poc abans de l’estiu, van convocar reunions a les escales de veïns, amb una certa urgència, per cert, amb la finalitat d’obtenir l’autorització de les comunitats per entrar la línia als domicilis. Van ser molts els que van donar el sí il·lusionats. "Quan ens ho posaran?", preguntaven, com per pur tràmit. "Al setembre, com a molt tard", els contestaven.

Va arribar el setembre, va arribar l’euro, l’hivern avança, i del cable no se n’ha cantat ni gall ni gallina. La gent es pregunta què ha passat, i els més necessitats d’una connexió ràpida a Internet ja s’han donat d’alta a l’ADSL. Si hom demana a l’empresa, que per cert ja no és Menta, sinó Auna, com està la cosa, la resposta sempre és la mateixa: De moment no està previst posar-lo al seu sector. És un servei que no es ven a qui el demana, sinó a qui l’empresa el vol atorgar. És com si anessis a la botiga i te la trobessis tancada sense cap explicació.

A falta de dades, hom es permet interrogar-se un cop més sobre les precipitacions de les noves tecnologies que, pel que sembla, es troben encara en la fase de la concentració i l’organització empresarial més que no pas en la de prestar serveis eficaços.

JAUME FABRE, periodista i escriptor

La Vanguardia


pdfprintpmail