S'obre el concurs per instal·lar cable a escoles i hospitals públics a Catalunya
El pastÃs és de dimensions considerables. La xarxa de cable arribarà a 400 instituts, 1.500 escoles de Primà ria, 11 hospitals i 300 Centres d'Atenció Primà ria. El guanyador o guanyadors dels dos concursos -un per a la xarxa educativa i un altre per a la sanità ria- s'anunciarà el proper desembre, i en tindrà l'explotació per sis anys ampliables a dos més.
La concessionà ria s'haurà de comprometre a cablejar les capitals de comarca al llarg de l'any que ve. De moment hi ha quatre candidats: Telefónica, Al-pi, British Telecom i Retevisión.
Potser les dues empreses que surten amb un lleuger avantatge són Telefònica i Al-pi, ja que actualment es fan cà rrec d'alguns dels serveis que surten a concurs. La companyia que presideix César Alierta s'ocupa de la xarxa dels centres educatius, mentre que l'operador Al-pi dóna servei a alguns hospitals.
No tot és cable, però
En aquest sentit, les condicions dels concursos juguen al seu favor. En el cas de la xarxa que connectarà les escoles catalanas, es permet que l'empresa adjudicatà ria faci servir "la tecnologia que cregui més adequada per a la xarxa" sempre que garanteixi un ample de banda de, com a mÃnim, 2 megabits per segon, segons han assenyalat a Europa Press fonts del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI), convocant del concurs.
Això deixa les mans lliure a les empreses per optar per altres solucions de connectivitat alternatives a la fibra òptica, com és el cas de l'ADSL, que a hores d'ara és el principal producte comercial de Telefònica pel que fa a la connexió a Internet.
El concurs de la xarxa sanità ria, per contra, especifica que els centres ubicats a municipis amb més de 10.000 habitants o en capitals de comarca hauran de comptar amb fibra òptica, mentre que a la resta de poblacions es permet que l'empresa instal·li la tecnologia que consideri més adequada.
La polÃtica d'apostar per tecnologies alternatives de banda ampla en detriment del cable és una opció que en els últims mesos ha rebut força impuls per part del Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació (DURSI) de la Generalitat de Catalunya.
L'abril passat, el Secretari per a la Societat de la Informació declarava en una entrevista a LaMalla el seu escepticisme envers la necessitat d'instal·lar fibra óptica. "En aquests moments no hi ha uns serveis prou importants com per necessitar el cable, però sà que hi ha serveis per treballar en banda ampla", afirmava.
http://www.lamalla.net/canal/digitalia/bitsel_lania/article.asp?id=17950